BENVINGUTS AL NOU CURS!

L'Escoleta Serra-Mamerra hem posat en marxa un blog. Hi trobareu informacions, experiències, fotografies de la vida a l'Escoleta dels vostres infants. Ja ho podeu visitar i ens agradaria que hi participàssiu molt (acceptam suggerències).

dimarts, 15 d’abril del 2014

PER QUÈ?


La decisió de venir a Serra-Mamerra la vàrem prendre l'any 2010, quan cercàvem escoleta per na Guida, la germana gran de na Llucia: volíem una escola a prop de ca nostra, petita, en català i que no ens intentassin "vendre motos". La primera escola que vàrem visitar va ser aquesta. Na Magdalena ens ho va deixar clar: "Aquí no tenim psicomotricista, no feim classes d'anglès, ni anam amb aquestes bates tan assèptiques... aquí tenim cura dels infants, a nivell físic i emocional, respectant el seu ritme". Va ser amor a primera vista: ja no en visitàrem cap altra. Serra-Mamerra és com una llar, i les mestres són una petita família amb qui deixam les nostres nines a ulls clucs. Voltros feis que tot sembli senzill: l'adaptació, deixar la xupeta, llevar bolquers,... tornar grans a Serra-Mamerra és fàcil! Ens ha agradat molt formar part de la vostra gran família durant aquests quatre cursos escolars. Ens heu ajudat a créixer, com a infants, però també com a pares.
Gràcies!
Llucia, Guida, Toni i Catalina.

dissabte, 12 d’abril del 2014

PER QUÈ?

Per què Serra-Mamerra?
Hem triat Serra-Mamerra perquè cercavem una escoleta familiar, amb un bon pati, i que estàs a prop de casa. Tot això ho compleix Serra-Mamerra. Ens agrada el tracte proper, i que no siguin massa nins. Quan arribam, de vegades tenc la mateixa sensació com si deixàs els nins a casa d'un familiar, enlloc de a l'escoleta. Ens encanta el jardí, amb terra, arena, arbres... I també que sigui més un espai de joc i descoberta que una "escola petita".
Com ha anat l'adaptació?
L'adaptació ha anat molt bé, sense presses i respectant en tot moment el nostre ritme, el meu i el d'en Pau i na Martina. En el meu cas, com a mare, també necessitava el meu temps per poder separar-me d'ells tranquil·la i l'he tengut. Els primers dies he pogut quedar amb ells a l'escoleta, fins que ja no els costava tant desferrar-se de mi, i m'he sentit recolçada animicament en tot el procés. Al final, l'adaptació no ha estat tant traumàtica com me pensava. Hi ha dies que els hi costa més quedar, però en general queden contents. I després, quan els anam a cercar, no volen partir!