Jo acostumada a estar amb nins, ja que sóc mestra a les Escolàpies, no esperava sentir tantes coses noves. He passat de veure com era pràcticamnt una estranya per a ells, a arribar als matins i que me rebin pel nom acompanyat d'un gran somriure. Això fa que tingui un gran record de cada un d'ells, les coses concretes no vos les puc contar perquè sinó no acabaria mai.
Només donar les gràcies a Serra-Mamerra i a voltros, els pares, per deixar-me aprendre amb els vostres fills.
Nuska Lozano.
