EL PROTAGONISTA: EN PAU REVILLA TRIAY

Les bombolles de quin color són?

N'AMÀLIA I NA XISCA FAN PRÀCTIQUES

A l'escoleta Serra-Mamerra sabem compartir i jugar amb els nostres amics i amigues!
Gràcies a na Mercè, na Bel i na Magdalena per tot el que ens ensenyen i el que estam aprenent!
No haguéssim trobat millor escoleta que aquesta per fer les pràctiques, ni gent més maca que la que hem trobat a aquesta gran família que és Serra-Mamerra.


 

Fer les pràctiques de magisteri a Serra-Mamerra és un privilegi perquè l'equip humà de l'escoleta està format per autèntica bona gent.

Serra-Mamerra és un lloc molt acollidor on els nins i nines tenen l'oportunitat de desenvolupar-se de forma harmònica.

L'escoleta té un pati ampli, lluminós i amb vegetació en el qual els nins coneixen cada dia les possibilitats del seu propi cos mitjançant l'exploració i l'intercanvi d'experiències.

Aquesta escoleta és un reducte de pau enmig de la ciutat on els nins gaudeixen del plaer de viure sense presses, de créixer assaborint cada moment del dia.


 

Del darrer número de la revista infància.

Contes amb vareta màgica.

Hi havia una fada que vivia amb les seves dues filles. Les dues germanes eren molt diferents. La gran era agosarada i li agradava fer coses ben vistoses. La petita era humil i preferia fer tasques senzilles però molt ben fetes.
Un dia la mare els va dir: filles meves, aviat no podré fer de fada ni protegir totes aquestes terres. Una de vosaltres haurà de fer les meves feines, però no estic ben segura de quina de les dues ha ser. Per això durant tres dies i tres nits tindreu tots els poders d'una fada. La que ho hagi fet més bé durant aquests tres dies serà la que hem substituirà.
Els va donar a cadascuna una preciosa vareta màgica i totes dues es van disposar a fer de fades com més bé sabien. La gran es va convertir en una geganta i volia fer coses molt grans i importants. La petita es va convertir amb una busqueta voladora , perquè estava ben convençuda que les coses grans estan fetes de coses petites, així com la mar, que és gran, està feta de gotetes d'aigua.
Les dues germanes es van separar i cadascuna se´n va anar pel seu vent.
Tres dies més tard varen tornar a ca seva a explicar a la mare què havien fet.
La gran estava molt satisfeta perquè hi havia hagut una tempesta terrible i ella va alçar una barca que estava a punt de naufragar i, amb la seva vareta va fer aturar les onades. Llavors es va encendre el llum del far i la barca amb tots els seus mariners va poder tornar a port.
En sentir això, la petita va cridar d'alegria:
-Estic molt contenta perquè jo era al far i justament estava apagat perquè el faroner estava malalt. Va enviar el seu nét a il·luminar el far, però era un nen petit i tenia por de pujar les escales a les fosques. Jo, que m'havia tornat molt petiteta, em vaig posar prop de la seva orella i li vaig dir: ¨No tinguis por, puja i podràs salvar la vida d'alguns mariners". El vaig acompanyar i li vaig fer llum per les escales amb la meva vareta. El nen va il·luminar el far i ara veig que gràcies a això els teus mariners es varen poder salvar.
La mare les havia escoltades atentament i els va dir:
-Filles meves, veig que totes dues sou ben necessàries. Si bé les grans gestres poden salvar moltes vides, també és veritat que les petites coses sovint són les més importants. Per això he decidit que totes dues sereu fades d'aquest país.
I així va ser com durant anys i anys les dues germanes varen unir les seves forces i varen protegir tots els habitants d'aquelles terres.
I conte contat, conte acabat, si hi ha fades, bé, i si no també.

Què pensau?